Filippo Tommasso Marinetti

(Alexandria, Egipte,1876 – Bellagio,1944). Poeta, narrador i dramaturg, autor del Manifest del futurisme, que va ser publicat primerament en francès el 1909 al diari Le Figaro. L’obra que aquí presentem, Poemes a Beny, dedicada a la seva dona, la pintora i novel·lista Benedetta Cappa, va romandre inèdita fins al 1971. L’autor, que va nàixer a Egipte, va cursar els estudis primaris en francès als jesuïtes d’Alexandria, i més tard el batxillerat a París. Podríem dir que per a ell el francès era una espècie de segona llengua materna. En aquest recull de poemes escrit en francès, com les seves primeres obres, i que no tenia intenció de publicar, potser perquè el llenguatge que havia emprat en molts dels poemes estava més pròxim al simbolisme del primer Marinetti que al de les experimentacions futuristes, declara la seua admiració absoluta per Benedetta Cappa. Ella és la destinatària i inspiradora de tots els poemes. Diu Giusi Baldissone en la introducció a la segona edició italiana d’aquest recull: «Marinetti, doncs, juga amb ella a crear una icona místic-amorosa posant la dona en una església primordial, rodejada de «negres» que per a Marinetti representen les forces vives de la humanitat primigènia, la puresa de la raça humana.» (vid. «La Vita Nova di Marinetti» in Poesie a Beny, F.T. Marinetti, Diana Edizioni, 2018). Segons Baldissone, Benedetta esdevé per a Marinetti la Beatriu de Dante. Però també la Verge Maria. Un Marinetti lluminós i sorprenent el d’aquests versos que celebren la bellesa de la dona i el seu amor. Vida i art futurista estretament entrellaçats.