Jordi Valls 

(Barcelona, 1970). És poeta i assagista. En el camp de la poesia ha publicat nou llibres, D’on neixen les penombres (1995), Natura morta (1998), Oratori (2000), La mel d’Aristeu (2003), La mà de batre (2005), Violència gratuïta (2006), Última oda a Barcelona (2008) amb coautoria de Lluís Calvo, Felix orbe (2010), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (2011), Mal (2013), L’illa misteriosa (2015), Guillem Tell (2016). Ha guanyat els premis Martí Dot, Vila de Martorell, Senyoriu d’Ausiàs March, Gorgos, Grandalla, els Jocs Florals de Barcelona i el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni. Ha estat antologat a 21 poetes del XXI (2001), Milenio. Ultimísima Poesía Española (1999), Dnevi poezije in vina (2008), Cançons de bressol (2011), Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (2014), En el ombligo de la luna. Antología de poetas del mundo (2015), Mig

segle de poesia catalana (2018), Xeixa. Fourteen catalan poets (2018), Llum a les golfes. Una antologia del haikú modern i contemporani català (2019). Ha estat traduït a l’anglès, al castellà, a l’eslovè, al romanès, a l’occità i a l’italià. En el camp de l’assaig ha participat en el «Monogràfic sobre Vicent Andrés Estellés» de la Revista Reduccions núm. 98/99 (2011), «L’única certesa. Primer simposi Màrius Sampere» (2008) i, íntegrament, en el «Retrat de Montserrat Abelló» (2010).