Màrius Sampere

Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018) ha publicado L’home i el límit (premio Carles Riba, 1963), Poemes il·lícits (premio President Macià, 1974), Poemes de baixa freqüència (premio Ribas i Carreras, 1975), Samsara (premio Jordi de Sant Jordi, 1982), Llibre de les inauguracions (premio Miquel de Palol, 1984), Oniris i el tret del caçador (1987), L’ocell que udola (1990), La taula i les estrelles (1992), La cançó de la metamorfosi (1995), Demiúrgia (premio de la Institució de les Lletres Catalanes, 1996), Thanatos Suite (1997), Subllum (premio crítica Serra d’Or, 2000), Les imminències (premio Ciutat de Barcelona, premio Nacional de Literatura de la Generalitat, 2002) y Jerarquies (premio Internacional Laureà Mela, 2003). Poemas suyos han aparecido en varias antologías. Cabe destacar Dotze sentits, Poesia catalana d’avui (Cd-rom dirigido por Xavier Berenguer y Jaume Subirana, 1996), Veintiún poetas catalanes para el siglo XXI, de José Agustín Goytisolo (1996), La poesia catalana del segle XX, de Carles Duarte, Antologia dels poetes catalans, Un mil·leni de Literatura (Círculo de Lectores, 1997) y Si no fos en secret (a cargo de Sam Abrams y Jaume Subirana, 1999).

SUS LIBROS